Estem acostumats a veure l’art com una cosa que perdura en el temps, com una obra que segueix present després de la mort de l’artista. Però l’art també pot ser efímer, pot ser art per un instant, sense necessitat de convertir-se en perdurable.

A “Somnis de Sorra”, només amb les seves mans i sorra damunt un vidre, Borja González narra el pas de dues persones en el transcurs de les seves vides, des dels somnis que es creen a la infància, les vivències que apareixen a la maduresa, fins la visió real i retrospectiva que aporta l’experiència viscuda.